AO2: Llegir una novel·la

Referència bibliogràfica
Títol: Mira’m. Contes de vides especials
Autors: Mercé Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miguel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona, Margarida Aritzeta.
Any de publicació: 2009
Ciutat: Valls
Editorial: Consentàina Editions
Número de pàgines: 126

Resum
Mira’m és un conjunt de nou relats que se centren en aquelles persones que pateixen certes limitacions físiques o mentals, les quals dificulten el seu desenvolupament personal. És un llibre que et permet fer una ullada i conèixer amb més detall la vida de les persones amb discapacitats. Per tant, el seu objectiu és clar, aconseguir la normalització i la integració social d’aquest col·lectiu que, per desgràcia, passa desapercebut a la nostra societat.

Reflexió personal

Una vegada vaig començar a llegir aquesta novel·la, no vaig poder parar fins a acabar-me-la. Un conjunt d’emocions i sentiments em van anar sorgint a mesura que llegia aquest meravellós recull de contes on els protagonistes eren persones amb discapacitats, però que acabaven sobreposant-se a les seves dificultats.
Personalment, aquest llibre m’ha fet veure que les vides de les persones que pateixen certes limitacions físiques i/o mentals no són gens fàcils, i que la societat en la qual conviuen tampoc els ofereix cap ajuda per tal que se sentin més còmodes i puguin viure millor. I aquests fets són culpa nostra, de la comunitat que no ha estat capaç de proporcionar els mateixos drets a totes les persones, de facilitar la seva integració social. De tancar portes a aquests individus, pensant que no podran mai arribar a aconseguir els seus objectius, que no seran aptes per a determinades tasques... Per tant, com a futur mestre he après que seria important acceptar la diversitat. És a dir, ens hem d’acceptar els uns als altres, sense menysprear a ningú per molts defectes que tingui. Hauríem de fer saber als nostres alumnes que els discapacitats són persones igual que ells o, fins i tot, millors en determinats aspectes, capaços de desenvolupar amb eficiència qualsevol tasca. Que el fet de tindre certes limitacions, no els anul·la com a persones. M’agradaria fer un incís, posant una frase que apareix a un dels contes que està molt lligat amb els anteriors punts: “Va saber que la discapacitat és només un vestit, i que quan el treus hi ha el millor de la persona, la seva essència”. És una frase que m’ha agradat molt, ja que penso que tothom hauria d’admirar les qualitats que tenen les persones discapacitades, de la mateixa manera que s’hauria de potenciar la normalització d’aquest grup, tractant a tots com a qualsevol altra persona. En aquest aspecte, podríem considerar-los uns exemples a seguir, atès que sempre busquen la part positiva de qualsevol cosa, i d’això n’hauríem d’aprendre.
En definitiva, aplaudeixo iniciatives com la que ha tingut aquest llibre (Mira’m) que ens aproximen a la realitat que viuen les persones amb discapacitats i fomenten la seva normalització. D’aquesta manera, es donen a conèixer els seus propis talents, com els de qualsevol de nosaltres, i es demostra clarament que les persones amb dèficits mentals  també tenen els mateixos drets que la resta.